Miguel Ferrá: Les estacions

Marga Hernàndez Pons

C.P.Mateu Fontirroig

Aquesta es una senzilla experiència educativa duta a terme amb alumnes de primer curs de primer cicle de primària amb la finalitat de iniciar-los en una visió precientífica del món que els envolta.

La societat en la que hauran de desenvolupar les seves capacitats els fillets que avui eduquem, la societat del segle XXI, estarà -molt més que la nostra- plena de reptes, entre els quals ocuparà un lloc destacat la capacitat crítica i el coneixement del medi o la ciència i la tecnologia que prové dels seus descobriments.

Vull posar avui un exemple en el que enfrontem dues maneres d’enfocar una mateixa qüestió.

Un possibilitat es la descripció fenomenològica de les estacions –forma tradicional de explicar aquest tema- on l’accent es posa en el que succeeix en cadascuna d’elles, sense entrar en detalls de les causes que provoquen els fets descrits.

L’altra és encetar –de forma senzilla, però formal- la relació entre causes i efectes, remarcant la vinculació entre ambdues coses.

Així, proposem dos aspectes: la duració del dia i la nit (diferent a cada estació) i per tant la relació entre el nombre d’hores de sol [causa] i la temperatura de la que gaudeix cada una d’elles [efecte].

Els fillets no han tingut cap dificultat en relacionar més hores de sol amb fer més calor (no distingim -en aquest nivell educatiu- entre calor i temperatura) o nit molt llarga -i per tant dia molt curt- en fer més fred.

Es va posar de relleu que la duració del dia més la duració de la nit sempre equivalia a 24 hores i que per tant si el dia creixia, minvava la nit i viceversa.

El concepte d’equinocci es va formular de manera implícita sense nomenar-lo, com a frontera entre les estacions així com els moments de dia/nit mes llarga (solsticis).

Es clar que ambdós plantejaments –fenomenològic i causal- son complementaris i que a mesura que el fillets perfeccionin els seus coneixements els permetrà teixir –els conceptes son teranyines de relacions entre altres conceptes- uns nivells de comprensió del mon més estructurats.

Afirma Ray Bradbury que “la tecnologia suficientment avançada, es indistingible de la màgia”.
No cal perdre cap passa per tal de que la societat del segle XXI –nosaltres ja formem part del segle passat- estigui preparada per seguir el ritme dels esdeveniments i no caure en una nova “Edat Mitjana” on la ciència i la tecnologia siguin un misteri per quasi tothom i on s’oblidin els significats de les coses i el veritables valors; es la nostra responsabilitat.

Materials complementaris: Estacions i inclinació de l’eix de la Terra, L’òrbita de la Terra: perquè hi ha estacions, El pas del sol, Teminator en acció.