PCR = Polymerase Chain Reaction
A technique for amplifying DNA sequences in vitro by separating the DNA into two strands and incubating it with oligonucleotide primers and DNA polymerase. It can amplify a specific sequence of DNA by as many as one billion times and is important in biotechnology, forensics, medicine, and genetic research.
La Reacción en Cadena de la Polimerasa es una técnica que permite duplicar un número ilimitado de veces un fragmento de ADN en un tubo de ensayo. Mediante esta técnica pueden generarse millones de moléculas idénticas, a partir de una molécula de ADN. Esto se puede conseguir en unas horas. La reacción es muy sencilla, necesita cantidades de ADN muy pequeñas y sólo se precisa un tubo de ensayo, algunos reactivos, una fuente de calor y unas pequeñas cadena de nucleótidos que actúan como cebadores. (ibrabida)
A technique for amplifying DNA sequences in vitro by separating the DNA into two strands and incubating it with oligonucleotide primers and DNA polymerase. It can amplify a specific sequence of DNA by as many as one billion times and is important in biotechnology, forensics, medicine, and genetic research.
La Reacción en Cadena de la Polimerasa es una técnica que permite duplicar un número ilimitado de veces un fragmento de ADN en un tubo de ensayo. Mediante esta técnica pueden generarse millones de moléculas idénticas, a partir de una molécula de ADN. Esto se puede conseguir en unas horas. La reacción es muy sencilla, necesita cantidades de ADN muy pequeñas y sólo se precisa un tubo de ensayo, algunos reactivos, una fuente de calor y unas pequeñas cadena de nucleótidos que actúan como cebadores. (ibrabida)
Termociclador: aparato en el que se efectúa la PCR convencional.
Real Time PCR
Otros enlaces de interés
12 comentarios:
Bienvenidos
J. Simón Cardona Coll
Després d’haver aprés per damunt el procés de la PCR i després d’haver vist els enllaços que hi ha a la pàgina web es pot afirmar que és un mecanisme de duplicació de fragments d’ ADN molt important, molt senzill i molt útil.
* La importàncies es pot veure en l’adquisició del premi Nobel a Kary Mullis al 1983 per la millora d’una tècnica anterior de duplicació de l’ ADN in vitro datada al 1971 en un article publicat per Kleppe.
* Es pot aclarir la senzillesa en la facilitat del procés, ja que amb una gota de sang o de semen es pot treure un nombre il•limitat (100000 milions en una tarda) de còpies i molècules amb una simple màquina anomenada “Termociclador” i sense cap tipus de complicació ni procés manual.
* I amb això és fàcil afirmar la seva utilitat, bastant universal i difícil de determinar tots els seus usos però que els que criden més l’atenció són que amb la PCR es pot diagnosticar malalties, es pot utilitzar en la medicina forense, en les investigacions policials i per determinar les empremtes dactilars. Altres usos són les clonacions de parts de l’ ADN, l’ús en la paleontologia i per amplificar els gens d’organismes quasi extingits, com és el mamut o per adquirir el mapa del genoma humà.
Maria Martínez Garcia
L’any 1971 desprès de la publicació de la tesi del mètode del PCR a mans de Karry Mullis i la seva posterior utilització l’any 1987 va suposar un gran avanç per la biologia molecular. S’ha convertit en el mètode d'elecció per als científics involucrats en la clonació de gens i l'anàlisi.
Des de llavors s'han produït importants innovacions, com les aplicacions de la PCR, aquestes han estat essencials per a la progressió de certes àrees de la ciència: inclouen la cartografia del projecte del genoma humà, d'un sol espermatozoide anàlisi molecular del ADN antic i l'arqueologia, ecologia molecular i el comportament, el diagnòstic de malalties i el descobriment de fàrmacs.
• Per exemple, en la medicina, la tècnica del PCR va ajudar a estudiar una sèrie de malalties infeccioses cròniques com per exemple el VIH i l’hepatitis B. Però és en la detecció de la infecció del VIH als nounats, on el PCR ha estat crucial, degut a les respostes donades pel tractament dels fàrmacs. El PCR també és útil per la seva rapidesa de diagnòstic a les infeccions pulmonars.
• Dintre de l'ecologia, la PCR ocupa un paper important en la integració de les dades genètiques amb les observacions de camp de diverses espècies per posar solució a temes tals com sistemes d’aparellament, la identificació del sexe entre molts més. El PCR s'ha convertit en el mètode d'elecció per a determinar les relacions genètiques entre els grans organismes.
• En l’àmbit de la paleontologia, PCR ha permès l'anàlisi de les molècules del passat amb la finalitat d'examinar les espècies extintes per a determinar les seves relacions amb els organismes actuals.
• En les ciències forenses s'empra per a establir la filiació d'una persona o per a obtenir proves a partir de mostres mínimes deixades per l'autor d'un crim com saliva, semen o altres restes de teixits.
Com a conclusió, crec que es podria afirmar que el PCR és la invenció metodològica més important de la biologia molecular i ha permès una explosió literal dels avenços moleculars de la biologia i de la genètica a través de la reproducció de gens.
Mónica Payeras Hernández
La PCR (Polymerase Chain Reaction), tècnica de polimerització en cadena, és una eina fonamental en tots els laboratoris del món ja que permet duplicar, a partir d’una quantitat mínima, segments d’ADN amb la finalitat d’aconseguir generar una gran quantitat de molècules exactament iguals.
Aquesta tècnica de la biologia molecular desenrotllada per Kary Mullis el 1965 i amb la qual va rebre el Premi Nobel el 1993, utilitza DNA polimerasa, iniciadors, els quatre trifosfodesoxinucleòtids i alguns reactius juntament amb diferents cicles d’altes i baixes temperatures per a aconseguir la desnaturalització de les cadenes d’ADN (termociclador).
Actualment, es considera que la PCR és una de les tècniques de genètica molecular més habitual en els laboratoris clínics ja que és una gran ajuda per a la identificació de malalties produïdes per virus i bacteris, com és el cas de la detecció de legionella o del VIH en les seqüències de virus en sang.
D’altra banda, la PCR també s’utilitzà per a la investigació genètica, en la recerca del genoma humà, i per a la policial, en la identificació de cadàvres, a més de la científica. D’entre els grans usos que es troben, en la biotecnologia i en les clonacions de gens, rep un paper important. Així doncs, avui en dia, de la PCR deriven una gran quantitat d’aplicacions molt útils en diferents àmbits.
Monika Höhm
La PCR ha constituido uno de los avances más provechosos en el campo de la ciencia. Además de ser una técnica que se realiza con relativa facilidad y rapidez tienen multitud de usos.
La PCR puede generar unas 100.000 millones de moléculas a partir de partir de una sola molécula de ADN.
Esta técnica ha resultado tan útil ya que se utiliza en múltiples tareas de laboratorio como lo son por ejemplo:
- Se utiliza en el campo de la investigación para controlar y detectar fragmentos de ADN de interés.
- En el campo de la medicina se utiliza para hacer diagnósticos etiológicos, genotipificar agentes infecciosos y identificar mutaciones resistentes a fármacos o de virulencia, seleccionar pacientes que deban ser tratados y comprobar la eficacia del tratamiento…Además se utiliza para detectar el VIH así como la hepatitis C y la hepatitis B.
- En paleontología y antropología se utiliza para recuperar cantidades muy pequeñas de ADN que queden en cadáveres, cenizas volcánicas, brea, glaciares…
- En las ciencias forenses se utiliza la PCR para obtener la filiación de una persona o para obtener pruebas a partir de restos mínimos que haya podido dejar el autor de un crimen como saliva, semen u otros tejidos.
En los últimos 10 años se han desarrollado innumerables aplicaciones de la PCR en microbiología clínica. No obstante, la PCR sólo se ha consolidado como un procedimiento realmente útil en virología, al ser una buena alternativa al aislamiento por cultivo celular.
PIERRE FIOL FONTAINE 2n A
La Reacció en Cadena de la Polimerasa (RCP o PCR en anglès) és, sens dubte, una eina d'investigació molt útil en molts camps, com en la paleontologia per a determinar seqüencies d'ADN d'animals extingits o descobrir l'existència de vida en meteorits o altres zones com volcans o masses gelades, en la medicina com a eina per a seqüenciar l'ADN de molts virus i bacteries (com ara el VIH) i també per a descobrir possibles mutacions en les malalties hereditàries i, finalment, en les ciències forenses per a replicar l'ADN existent en una petita mostra de saliva o sang.
A més, la PCR es una mostra de l'aplicació del coneixement de les formes de vida extremòfiles, ja que en el procés s'arriba a una temperatura de quasi 100ºC que faria que les proteines que s'utilitzen es desnaturalitzessin. Aposta per això s'empra en el procés una proteïna d'un extremòfil que aguanta aquestes temperatures tan elevades.
Per tot això, i per les enormes utilitats que te en el camp de l'investigació, no es d'extranyar que Karri Mullis, que va ser un dels principals investigadors que van desemvolupar aquesta tècnica, hagi estat premiat amb el premi nobel de l'any 1983.
Blanca Seoane Van Walré
La reacció en cadena de la polimerasa (PCR; Polymerase Chain Reaction) és una tècnica comú i indispensable en laboratoris de investigació mèdica i biològica que té per objectiu imitar el procés de replicació i amplificar el DNA. El procés fou descrit el 1965 per Kary B. Mullis i va tenir tant èxit que actualment resulta imprescindible per qualsevol estudi d'ADN.
Donat que les tècniques d'identificació i manipulació de DNA solen necessitar una gran quantitat de DNA, després de l'amplificació per PCR, resulta molt més senzill identificar amb una molt alta probabilitat virus i bacteris causant d'una malaltia, entre altres, la clonació de ADN per la seqüenciació, la filogènia basada en ADN, l’anàlisi funcional de gens, el diagnòstic de trastorns hereditaris, la identificació de cadàvers i la detecció i diagnòstic de enfermetats infeccioses.
Aquests usos derivats de l'amplificació han fet que es converteixi en una tècnica molt extensa. Però sense l'aparell anomenat “termociclador”, aquesta tècnica no hagués estat possible, ja que, avui molts amb l'efecte Peltier són capaços tant de calentar com de refredar els tubs, simplement invertint la corrent elèctrica, per controlar la temperatura necessària per cada etapa de la reacció. A més, aquests tubs tenen una paret molt fina, el que afavoreix una bona conductivitat tèrmica, permetent que s'arribi ràpidament a l'equilibri tèrmic.
En conclusió, crec q aquesta tècnica és un gran invent dins l’àmbit de la biologia molecular, que permet, en general, la duplicació de fragments d'ADN, de manera útil i senzilla.
Susanne Höhm
Desde que fue descrita por primera vez en 1971, la PCR ha sufrido numerosas mejoras con tal de acortar la duración de proceso de replicación gracias a un termociclador y hacerla más efectiva. Se ha convertido hoy en día en una técnica fundamental en la ciencia de investigación, ya que facilita el análisis funcional de genes, el diagnóstico de trastornos hereditarios, la identificación de huellas genéticas o la detección y diagnóstico de enfermedades infecciosas. Además, tiene numerosas aplicaciones en la medicina, paleontología, o en las ciencias forenses, que han permitido avances significativos en estos campos, como por ejemplo permite el genotipar la especie o especies que provocan un determinado cuadro infeccioso, o acortar significativamente el diagnóstico de enfermedades hereditarias presentes en el genoma.
Gracias a la evolución de la primera PCR y los diferentes tipos de este proceso que se han desarrollado a partir de ésta, ha sido posible un importante paso en el mundo del la ciencia, ya sea como herramienta de detección o generación de acervos de fragmentos de ADN de interés o como elemento resolutivo en un diagnóstico clínico.
En mi opinión, Kary Mullis logró, gracias a la invención de la PCR, dar un paso adelante en el mundo de la ciencia de investigación y facilitar y agilizar algunos de los procesos antes lentos y costosos.
Àlex Cortada Salas
El 1993, Kary Mullis va rebre el Premi Nobel de Química pel desenvolupament de la tècnica de la reacció en cadena de la polimerasa, procés descrit per primera vegada per Kjell Kleppe i Har Gobind Khorana el 1971, i en la que Mullis va treballar durant els anys vuitanta. La PCR (polymerase chain reaction) va esdevenir una tècnica “revolucionària” en la biologia molecular i en la resta de camps relacionats ja que permet, en poques hores, duplicar in vitro i de manera il•limitada un únic fragment de DNA proporcionant-ne la quantitat suficient per a la seva seqüenciació. Gràcies a aquestes característiques aquesta tècnica va extendre’s a laboratoris de tot el món, ja no sols d’investigació pròpiament dita, sinó també a laboratoris de diagnòstic clínic.
Sens dubte l’aspecte més interessant de la PCR és el de les seves nombroses i diverses aplicacions en l’àmbit científic. En el camp de la medicina la importància de la PCR es troba en la seva aportació al desenvolupament de noves estratègies de diagnòstic: aquesta tècnica s’utilitza en pacients que presenten un determinat quadre infecciós per descobrir l’agent que el causa, tant si es tracta de bacteris com si es tracta de virus (com els de l’hepatitis B i C o el VIH). En alguns casos, com en el de la infecció per VIH, es possible, fins i tot, conèixer l’estadi de la malaltia que pateix el pacient. La PCR també va fer possible el reconeixement de mutacions de gens relacionades amb malalties oncològiques, així com la presència de malalties hereditàries en el genoma d’un individu. Aquesta tècnica s’utilitza també en la medicina més rutinària com és el cas de les anàlisis de sang o, fins i tot, de les proves de paternitat.
En l’àmbit de la paleontologia i l’antropologia la PCR ha permès estudiar el DNA d’organismes extints a partir de petites mostres d’aquests que s’han conservat al llarg del temps. Gràcies a això s’han pogut realitzar els estudis evolutius (filogenètics i etnogràfics).
L’aplicació més “popular” de la PCR és la que es dóna a les ciències forenses on, gràcies a la seva detecció de sequències de DNA extremadament sensible, la PCR permet obtenir proves a partir de cabells, sang, semen, saliva, cèl•lules epitelials o d’altres elements trobats a l’escena d’un crim.
En conclusió, aquesta tècnica representa un dels grans pilars en què es sustenten nombrosos procediments que avui en dia resulten indispensables per a l’estudi i el desenvolupament dins de la biologia molecular.
Almudena Canalejo, LA APORTACIÓN DE LA PCR:
La técnica de duplicación del DNA (PCR), fue un método que es evidente que tuvo que revolucionar en cuestiones de utilidad y velocidad las investigaciones científicas.
Aunque personalmente, creo que cuando se produjo el verdadero salto cualitativo fue en 1976, año en el cual fue descubierta la Taq polymerase (de la bacteria de aguas termales Termus Aquaticus,un extremófilo), una enzima capaz de copiar a temperaturas de 72º; lo que conllevó a poder realizar la desnaturalización i la copia a la vez, sin tener que esperar a que se enfriara el medio a cada ciclo.
Hoy en día, el termociclador cambia de temperatura tres veces por ciclo, pero la variación es muy baja por lo que lo hace en tan solo 5 minutos.
La gran importancia, a mi parecer, de esta técnica es que a partir de una muestra muy pequeña es posible obtener material genético suficiente para analizarla y llevar a cabo estudios evolutivos que antes de la PCR hubieran sido imposibles o extremadamente dificultosos; como también se han facilitado las cosas en el terreno forense y de investigación policial.
Pau Arnal Moreno
El PCR es un proceso espectacular, en su época tuvo que ser uno de los grandes descubrimientos del siglo. Sólo nos hemos de dar cuenta que gracias a su propia evolución mediante la creación del termociclador, ya que este aparato puede realizar un ciclo de copia del material genético en 5 minutos y en una hora llegamos a tener más de 4000 copias de éste.
Esto significó una gran evolución para la genética, pudieron detectar nuevas enfermedades, avanzar en el mundo de la clonación, pudieron recopilar genes orgánicos que ya se habían extinguido o por ejemplo crear una nueva base de datos para la policía, ya que se puede intentar comparar segmentos infinitamente pequeños de DNA con una copia anteriormente recopilada.
Kary Mullis fue el creador quien desarrolló esta compleja técnica en 1956. En 1993 fue galardonado con el premio Nóbel merecidamente por haber creado un proceso que mediante fuente de calor, DNA polimerasa, indicadores y cuatro trifosfodesoxinucleótidos puede crear de tal manera y tan fácilmente material genético.
Francesc Sales Tudurí 2ª Batx
La PCR és un procés que pot ser molt interessant, ja que es pot aconseguir un nombre il•limitat de còpies de ADN a partir de una sola codena mitjançant reaccions químiques complicades però alhora fàcils de aconseguir i sense ser molt costoses.
Aquest procés es basa principalment en la introducció de una o un nombre reduït de cadenes de ADN en un medi adeqüat que té disolts els nucleòtids necessàris i la DNA polimerasa de les plantes extremòfiles que viuen a les aigues termals, a temperaturas de fins a 100ºC i promotors de la DNA polimerasa perquè aquests pugin comensar a sintetitzar. Amb això (i altres substàncies necesàries) es calenta la disolució, i es separen les cadenes per la temperatura, tot seguit la DNA polimerasa comensa a replicar les cadenes, quan es refreda la disolució es tornen a ajuntar les cadenes.
Així el procés es repeteix i cada vegada es còpien més i mes cadenes de ADN, fins a obtenir la quantitat desitjiada.
Amb aques procés donç s’ha fet un gran avenç en quasi tots els camps de la ciència, ja que pot servir per infinites aplicacions i ens pot ajudar també a trobar criminals i a tenir proves segures de crims o de la presència de determinats llocs on hagi estat qualsevol persona o colònia d’animals a més de servir per detectar enfermetats víriques.
Publicar un comentario