El nostre cos, com el de la resta dels éssers vius, està format per unitats bàsiques, les cèl·lules, vives en si mateixes, cada una de les quals guarda un bon grapat d'ordres o instruccions sobre l'estructura del propi organisme al qual pertany, emmagatzemades en una substància, gelosament guardada al nucli cel·lular que s'anomena ADN.
Fa 50 anys que coneixem que l'ADN és el portador de la informació genètica, informació que, de mica en mica, en els darrers anys, s'ha aconseguit desxifrar i recentment, a la fi, completar l'inventari de caràcters o nucleòtids i paràgrafs o gens, que la integren.
Aquesta empresa es comparable a la d'un arqueòleg que poc a poc va desvetllant el significat d'un antic pergamí (l'ADN), del qual s'ignora la cultura a què pertany, el llenguatge en què esta escrit i el significat dels caràcter de la seva escriptura.
Malgrat tot, el nostre nivell de comprensió de l'ADN es encara molt imprecís i fragmentari: ens trobam con una criatura que, a la primera infantesa, just guaitant al món de la lectura ha de enfrontar-se, amb aquest bagatge cultural, a les més grans i complexes obres de la literatura: la informació genètica dels organismes.
No hi ha cap dubte que el Projecte Genoma és un avanç considerable sobre la foscor de coneixements en el camp de la genètica d'èpoques passades i que obrirà nous camins en la medicina i la comprensió dels nostres orígens biològics, però l'abisme que s'obre davant d'ell és insondable.
D'altra banda aquesta és la situació quotidiana en ciència: quan pujam un esglaó en el coneixement de la naturalesa, guanyam en perspectiva, però l'horitzó i l'auba de les seves promeses, resta sempre llunyana i envoltada de les boires del misteri, entre les quals Déu somriu.
Miguel Ferrá Rotger. (2003)
